Capítol 19: Sispli i Nagasawa11[]
Al seu voltant tot estava desordenat. Papers per tot arreu: papers sobre la taula, papers penjats a les parets, parets al terra... S’incorporà. Allò devia ser del seu germà gran: Èlek era desordenat quan buscava alguna cosa. L’havia vist treballant: agafava un esbós i el deixava en un lloc aparentment aleatori fins que el tornava a necessitar, aquella habitació donava la mateixa sensació de caos fràgil, Ignuas sabia que hi havia una raó perquè les coses estiguessin tal com estaven, però era incapaç de veure’l.
“Així que ja t’has despertat!” Lilyzra acabava d’entrar a l’habitació amb uns draps humits. Llavors Ignuas s’adonà que li havia caigut un del front quan s’havia incorporat. Tambè es fixà en una cicatriu que tenia al braç dret, com un tall. “Quan de temps duc així?”.
- Uns quants gnòmons Ignuas, però descansa – L’obligà a estirar-se un altre cop -. Els teus germans et varen trobar a la mina de Locke. Alguna cosa havia desactivat l’escut i un Binkorita va aprofitar per destruir-la. Ara Dagothenk organitzant un petit contraatac aprofitant un pla que Atridas va escriure fa sideris, mentre Èlek és a la seva mina, provant d’instal·lar-hi una capia de l’escut que li havíen posat a Locke, però sense Atridas és mes difícil...
- Atridas ha desaparegut? Demostenes... ella... Hem de trobar Atridas, costi el que costi! Ha estat ella qui...
- Descansa. La situació es mes greu de la que t'imagines, i atrafegant-te no resoldràs res. Et necessitarem, a tu i als teus germans, abans Demostenes no trobi Maceti. Tindràs respostes, però abans t'has de recuperar. Hem descobert moltes coses, tot i que encara ens queden alguns dubtes que haurem de resoldre per solucionar el problema que se'ns presenta. Però has de descansar, acabes de recuperar-te d'una malaltia molt greu i ni tan sols et podem dur a l'hospital.
Ignuas no volia fer-li cas a la seva mare, però estava esgotada. El món era cada vegada més confús, però havia après a esperar. Les respostes arribaven abans si esperava el que feia falta i no atacava els seus interlocutors amb preguntes.
>> Sabem que ja erets inconscient quan -hasu- va atacar la mina de Locke. Creiem que va ser Demostenes, hi havia sang seva al teu costat, tot i que tambè n'hi havia d'Atridas, cosa que en un principi ens va semblar estranya fins que... Bé les coses al seu temps - Ignuas no recordava res. No recordava haver lluitat amb Demostenes per protegir-se, no recordava si Atridas li havia vingut a ajudar. No recordava res desprès d'haver obert la capsa i sentir la veu de la Quisplienca – estaves malalta.
>> Era una mena de virus, tot i que no exactament un virus, que mai havíem vist. Agafava el DNA de les teves cèl·lules, el desmuntava, i el tornava a muntar, tal i com era abans. No semblava tenir sentit: els virus normals insereixen el seu propi DNA a les cèl·lules perquè aquestes produeixin virus...
>> Com és evident, tant Dagothenk com jo com tots els que havíem estat en contacte ens vam posar en aïllament juntament amb tu, i vaig començar a buscar si estàvem infectats. No ho estàvem: el virus sobreviu molt poc temps a l'aire, i quasi només es pot provocar per la sang. En el procés vaig descobrir que la sang – de Demostenes i Atridas - que havíem trobat també ho estava, però el virus estava inactiu. Així que vaig començar a fer experiments amb aquests.
>> T'estalviaré detalls. El que importa va ser el que va passar quan vaig barrejar-les. Aquest virus es va activar de cop, i es va comportar d'una manera mol estranya. Aparentment es comunicaven: un cop es posaren d'acord van transformar tota la sang en sang Quisplienca. Vaig repetir l'experiment diverses vegades. A vegades era el DNA d'Atridas el que sorgia, a vegades Demostenes...
“FaceDancer”. Ignuas ho veia clar. D'alguna manera aquest virus era la clau que faltava per completar FaceDancer, era l'enginy que feia que l'experiment funcionés. El virus devia estar dintre de la capsa. Ella s'hi havia infectat al obrir-la, i això també explicava la cicatriu al braç i la sang de Demostenes... ella s'havia infectat expressament per acabar FaceDancer... aquell virus era... “Mavefi”.
>> Exacte. I estava a punt de matar-te. Mavefi guarda una mena de guia de com ha de deixar els gens – no tots, la diferència genètica entre 2 espaivuitencs mai passa d'un 5% en els casos més extrems -, i no para de canviar fins que no els té tots tal i com els vol. Però tu ets una Ghola, i els Ghola tenim la disposició genètica lleugerament diferent. Mavefi no sap moure exactament els nostres gens, i mai els deixa tal i com es creu que els ha de deixar, per això no parava mai de refer-te les cèl·lules, i en el procés et mories.
>> Llavors em vaig dedicar a revisar, com pots veure en aquesta havitació, tot el que havies trobat sobre el tema, sobre Mavefi. No vaig parlar amb ningú. Qualsevol que no fos un Ghola podria ser Demostenes, en un principi es podia transformar en Atridas, però estic segur que no s'ha aturat aquí, i he de treballar sobre el pitjor escenari. M'hagués agradat poder accedir als registres de Magasawa, però els nagasawoks no estan tan avocats com nosaltres a guardar registres de tot, a més de segur que no em deixarien accedir a la informació que necessitava: d'on havien tret Mavefi. Continuar la recerca per l'altra banda era també impossible. Tant Atridas com Emus s'havien encarregat d'esborrar qualsevol rastre de la capsa, sabent el perill que aquesta representava.
>> Només em quedava imaginar-me on havien pogut crear un virus com aquest. El nivell tecnològic necessari és immens, i dubto que avui dia ni tan sols nosaltres poguéssim fer-ho. Els únics que podrien haver-ho aconseguit eren els professors Sispliencs.
>> Abans de la Gran Revolució dels Estudiants els sispliencs que avui coneixem eren quasi esclavitzats per aquesta olidarquia. Se sospita que aquests professors eren d'alguna manera parents dels curians, tot i que els distanciava una fe absoluta en tot allò ensenyat en el passat, mentre que nosaltres constantment ens qüestionem les coses més bàsiques i no les creiem fins que no les comprovem per nosaltres mateixos. Malgrat això, s'ha d'admetre que eren mol bons en el que feien, fins que els sispliencs se'ls van escapar de les mans i ho van perdre tot. No seria d'estranyar que ells creessin el virus i que quan alguns van fugir cap a planetes nagasawoks se l'enduguessin en aquella capsa.
>> Així que vaig començar a buscar tot el que podia de Sispli. La meva sorpresa va ser majúscula quan vaig descobrir que a l'inici de la generació de la llum hi ha un seguit d'experiments a Sispli sobre aquella mateixa capsa.
>> Fou quan un grup d'antics curians van anar a Sispli. Més que una visita fou una invasió, després de tot era Genghis qui capitanejava la marxa. Per el que sé Atridas li va donar les claus d'Omnius a Genghis, i aquest va poder reactivar el seu Narritarri. Fins hi tot Atridas els ajudà destruïnt, juntament amb Ferreroti i l'imprescindible suport moral de Croketa, els més de 6000 escuts que Poseidon14, el cornac, s'havia posat. Es veu que Atridas els demanà que custodiessin Mavefi, però hi havia massa curià curiós junt.
>> Ferreroti, Aldebaran, Vredre, Newigold, Ferri64, la llista continua, però no es el tema, tots ells vingueren amb Genghis, aprofitant que ell sol s'encarregava de més de 2000 clons, comerciava com ningú i a més mantenia el planeta net d'indesitjables. En el temps lliure van començar a investigar sobre aquell virus. Van descobrir la manera com es comunicaven, van aprendre a donar-lis ordres com la de no fer cap canvi, ordre que he utilitzat per salvar-te. Van fer moltes coses amb ells... fins hi tot van iniciar el projecte Maceti.
>> Ells no sabien per a que servia realment el virus, no crec que Atridas els hi ho expliqués, però devien veure que el virus es perdia davant de DNA Ghola, així que van construir una versió adaptada, Maceti. No sabien que si ara Demostenes troba Maceti ja no hi haurà ningú de qui fiar-se, ningú que no es pugui replicar. I el pitjor de tot és que Maceti es va perdre... durant un temps.
>> Genghis es va avorrir de ser el primer en tot tant de pressa, així que va marxar un altre cop. La resta de la tropa va marxar amb ell ja que no volien haver de cuidar un planeta sense el suport de Narritarri. Maceti no va aparèixer fins uns sideris més tard.
>> Danish i Ferri64, amb el consentiment d'Atridas, havien aprofitat que algú havia destruït el cornac de Nagasawa11 per iniciar un setge. Els Nagasawoks van ser agafats per sorpresa, van començar la lluita i, quan van veure que no hi podien fer res, van començar a titllar als invasors de covards, mentre ells anaven desapareixent del planeta. Els pocs resistents que quedaven organitzaren un concurs per veure qui destruïa més televots enemics. S'enorgullien de destruir mines que els curians havien desestimat, mentre que la mina destinada a ser cornac romania intocable i intocada. Atridas els donà uns gnòmons d'avantatge, destruí més televots nagasawoks dels que cap nagasawok havia destruït, i marxà. Aparentment, no feu res més en aquella campanya: els joves curians – Danish i Arekusu, en son els més representatius – foren qui la van guanyar.
>> Es clar que Atridas va recuperar Maceti d'aquella campanya. Els nagasawoks l'havien adquirida quan Sispli es va abandonar. Aquí és on perdem el fil de Maceti, i on segurament et necessitarem: l'hem de trobar abans no ho faci Demostenes. En cas contrari no em vull imaginar què pot passar.