Capítol 5: L3TK[]
>> Podríem dir que FaceDancer fou un fracàs. Atridas i jo vam decidir deixar-lo estar fa molt de temps. Era... massa perillós. I si tornava a sortir tan malament com aquella vegada, ningú sap que podria passar. Ignuas se seguè. No va dir res del Bartisari que afirmava ajudar a Atridas en aquest mateix projecte. Però començava a veure el patró, i la trampa que Atridas li havia parat.
>> L'objectiu era crear clons impossibles d'identificar. Ideals per infiltracions i coses per l'estil. La sola idea d'un ésser amb capacitat de canviar la forma del cos ja t'hauria de donar una idea del perill que comporta. Malgrat això volíem tirar-ho endavant. Al fracassar el primer intent Atridas ho volia continuar intentant. Més endavant, quan hi hagués la tecnologia necessària per controlar-ho tot, quan res sens pogués escapar de les mans... Llavors Atridas va descobrir el perill de fer-se passar per qui no era.
Ignuas recordava aquell dia. El tenia viu a la seva ment com si hagués estat al gnòmon anterior. Zúrium es trobava en una època de pau relativa. Contínuament calia reduir els assetjadors del consell, però la situació estava controlada i mes o menys es podia dur una vida normal. Llavors Atridas la cridà. Atridas havia estat convocat a una reunió amb GKT urgentment, i com ella estava de pràctiques en l'escola de diplomàcia li semblà una bona idea invitar-la. Si hagués sabut de que anava la reunió no l'hagués invitat.
GKT se sorprengué de veure-la. Però no vacil•là a l'hora d'exposar el que Ysa havia descobert. Fragments de vídeo gravats amb una càmera ocular mostraven des de la perspectiva de Ysa un seguit de reunions amb Cicklu i Ashtarte, qui al final es van rebel•lar com els assetjadors de Zúrium. La trama, però, no s'acabava pas aquí. Afirmaren formar part d'una mena de família i de certa organització de descontents amb el govern zurià que provaven de derrocar-lo. Entre les dues organitzacions hi havia des de membres del mateix consell -membres que no complien amb els seus deures de destruir els assetjadors- fins a alguns elatresos. En certa part que Ignuas no recordava s'afirmava que Cicklu mateix provenia de L3TK.
>> Davant d'aquestes proves s'ha d'actuar amb contundència i autoritat. Tskyoko i Lyra seran expulsades del consell amb efectes immediats, les seves mines seran destruïdes i no tornaran a tenir accés mai mes a aquest govern. Ara ja sabem d'on ve la invasió. Es va firmar un pacte contra la destrucció dels televots dels consellers i L3TK l'ha incumplert. En patirà les conseqüències. Atridas no sabia que respondre. Havia confiat en Cicklu i, sobretot, confiava en Tskyoko. En aquells moments només li quedava una pregunta.
>> Segur que tots ells hi estan implicats.
>> Sabem que, com a mínim tota la “família”, com es volen fer anomenar, saben qui atacava al consell. Els protegien Atridas, i això també els fa culpables. Ara; estàs amb ells o amb nosaltres.
Atridas s'aixecà i indicà a Ignuas que el seguís.
>> Blanc o Negre. Així ho has vist sempre. Odio tenir tan poques opcions. Cicklu és culpable, a l'Ashtarte no la conec, no ten sabria dir res. Aquest elatres...
>> Execution
>> Aquest. Diria que tampoc se'n pot lliurar. Però Lyra i Tskyoko... em nego a fer-lis re fins que no passin un judici just.
>> Ja he parlat amb suficients consellers per actuar. T'ho torno a preguntar. Amb ells o amb nosaltres.
>> Prepararé les Plaga. Us ajudaré a L3TK.
>> Així creus que Atridas no tornarà a intentar fer aquest projecte.
>> Amb una persona tan estranya i inquieta com és ell, mai se sap. Però el conec força bé i dubto mol que ho vulgui tornar a intentar. Ja saps, allò de que som com una mateixa persona i...
>> I que encara no m'has explicat.
>> Exacte. I que no t'explicaré avui ja que truquen i és per buscar-te.
>> Això ho fas expressament o és que simplement tens sort?
>> D'això se'n diu anar coordinats.
Obri la porta. Dagothenk es trobava a l'altra banda. S'estava distraient amb una Katana-Fusell Nagasawoca. Ignuas mai havia vist la utilitat d'aquests dispositius, però Dagothenk era un fanàtic de les armes.
>> És pot saber d'on l'has tret aquesta relíquia?
>> Es veu que aquell Cornac que es va colar a Cúrium16 era Nagasawoc. No s'acaben d'extingir, i ara que Atridas ha tornat a desaparèixer sembla que reviuen una mica. En fi, hi ha un Bartisari que et vol veure, i sembla que paga bé per trobar-te. I jo només t'he hagut de buscar en 4 planetes...
>> Ets el meu germà, com és que cobres per buscar-me?
Dagothenk s'arronsà d'espatlles.
>> Ara que no queden elatresos a qui apallissar i cobrar per això, d'alguna manera m'he de distreure.
Dagothenk i la seva mania de ficar-se en tots els merders. Una vegada de poc no mata un enatrès en un bar Curià. Per això l'hagueren d'exiliar de Cúrium16, la diplomàcia entre planetes aliats no aguantaria altre cosa. I és que, com ell mateix deia, Dagothenk li faltava haver tirat L3TK al forat de Blàmant.
L'invasió havia començat sense cap incident. Els problemes a Zúrium estaven controlats i la majoria de la “família” havien abandonat el planeta al veure's rebutjats. Encara n'hi havia que creien que no tots ells es mereixien el castic que van rebre, però les veus van ser callades, i els esforços es van concentrar a L3TK. Allí es comprovà com els que havien estat mol forts defensant Zúrium poca cosa tenien a fer davant de GKT, qui tot sol quasi destruí més televots que la resta de zurians, inclòs el del cornac. Malgrat L3TK havia incomplert un pacte fet a tot Blàmant, cap planeta volguè ajudar a Zúrium a castigar-lo. És mes, és parlava entre diversos planetes de recolzar L3TK. La contundència de l'atac dels zurians encolerits feu enrere mes d'un.
La guerra semblava decidida. Els Elatresos mostraven resistència, si, però els mes forts d'entre ells ja havien desaparegut. Com és, doncs, que L3TK no va caure llavors? La resposta és simple. Kyoko, Ashtarte i Lyra no estaven d'acord amb el castic que s'endugueren. Cap d'elles era en realitat elatreses, sinó que realment pensaven que Zúrium estava mal dirigit. Pensaven que podrien canviar-ho. Que elles ho farien millor. I volien lluitar per això. A Nèmant, de Gròmant i de Blamant hi ha una extensa història de grups terroristes. De grups de gen que no estava d'acord amb els que manaven i que lluitaven per aconseguir el poder. Alguns d'ells eren pura hipocresia. Alguns pur ego. Fins hi tot n'hi havia que realment tenien raó.
Cap d'ells es pot comparar amb l'ombra del que el KAL va arribar a ser.