Espai8 Wiki
Registrar-se
Advertisement

Índex

Capítol 6: KAL[]

Bàrtimer. Un planeta sense govern, un planeta anarquista. Dagothenk disfrutava la visita, se li notava a la cara. Ignuas havia lluitat massa en el seu dia per construir un govern fort a Zúrium. L’arribada del KAL passà desapercebuda en un inici. Era format per aquells que ja abans saquejaven el consell de Zúrium, però a poc a poc es van començar a notar les diferències. Una determinació per tal de reclamar justícia els hi donava una força mai vista contra Zúrium. Reclamaven una justícia que no se les havia concedit abans, i no en tenien prou amb allò, sinó que exigien un canvi de govern. El que fou determinant a l’hora de restablir les prioritats de Zúrium en contra de continuar atacant L3TK fou la deserció de Execution de L3TK per anar al KAL. Era una de les persones que mes resistència podia oferir; deixava L3TK completament en mans dels Zurians. Però era dintre el KAL on més mal podia fer, i així fou. Diuen que ell mateix es comunicà amb l’Ens per reclamar ajuda en la seva lluita. L’Ens l’escoltà i, enfadat al veure com algú havia aconseguit la immortalitat sense que ell ho sabés, li prengué i deixà la mina de GKT, així com la resta del consell, vulnerables i incapaces de defensar-se, al no tenir cap nau a l’hangar.


Un munt de documents sobre la taula. Ignuas no sabia per on començar. Hack.Sign, el bartisari, li havia dit que eren aquells els documents que Atridas havia demanat per a ella. Per a ella? Es clar. Tot acabava cobrant sentit en moments com aquells. Era el modus operandi normal d’Atridas quan volia encarregar-li una feina a ella. Abans de dir-li que havia de fer, la convencia de que ella ho volia fer. La nota que havia trobat a la mina, que l’havia empès a buscar la història d’Atridas, que l’havia acostat per primera vegada al nom de FaceDancer...


Zúrium vivia una caça de bruixes. Tothom sospitós de simpatitzar amb el KAL era immediatament destruït per el govern. La resta, era destruït per el KAL. Poques persones veien sortida al conflicte. Ningú volia intentar fer de mediador ja que s’arriscava a ser atacat per els dos bàndols. Només una persona ho intentà. Quasi li costà el seu lloc al consell. Però finalment Atridas aconseguí concretar una reunió amb el KAL, gràcies, en part, a la confiança que tenia amb Tskyoko, qui també volia acabar amb la guerra. Més difícil fou, però, convèncer als mateixos membres del govern. Molts d’ells es negaren a cedir res a terroristes. Les condicions que demanava el KAL eren, però absurdament baixes, poc costà d’acceptar que es deixessin d’atacar els clons d’ambdós bàndols. El famós punt numero tres exigia rotació de cornac, segons el KAL, lluitaven perquè sempre hi havia un únic cornac –cosa en part certa, en part fal•laç: quan el KAL aparegué, GKT era cornac, i ho duia sent una temporada, però això era perquè ell era l’únic capaç de defensar la mina durant la guerra civil. Fins que la guerra civil no duia cert temps en marxa, els cornacs a Zúrium rotaven cada 2 mandats (4 sideris)- i no els hi agradava. La majoria dels zurians que assistiren a la cimera acceptaren encantats, volien tornar a la que ja era coneguda com d’edat daurada de Zúrium, abans de la guerra quan el planeta era amplament poblat i sense estar tan saturat de clons. Aquest punt del tractat portà posteriorment certs conflictes, però aquesta és una altre història.


Ignuas marxà de Bàrtimer amb tota la documentació que necessitava per acabar FaceDancer. Segons la descripció que Demostenes li havia fet, semblava una arma poderosa. Però com era que ella, una quisplienca, havia treballat en un projecte científic juntament amb Atridas? Estava segura que no en trauria l’aigua clara de preguntar-li a Demostenes, era massa evasiva, com Atridas –qui, per altra banda, havia desaparegut completament del mapa-. Però ben mirat, si ella havia participat en el projecte, potser trobaria alguna cosa a Quispli. Ja de pas, intentaria esbrinar que era allò que feia a aquella quisplienca tan peculiar. Tan familiar i estranya alhora.

Advertisement